DEL PESSEBRISME EUROPEU AL MENJADOR DE CASA TEVA

 

Enric Benavent i Vallès.,
membre del col·lectiu "El Bou i la Mula" d'opinió,
recerca i difusió del pessebre

Actualitat del pessebrisme europeu

9.gif (15770 bytes)Fer el pessebre és una tradició popular molt arrelada especialment als països de l'Europa mediterrània i central. El pessebrisme de l'Europa central el podem trobar, per una banda, a Suïssa i a la zona catòlica d'Alemanya: Baviera, Westfàlia, Silèsia i la vall del Rhin, on hi destaquen l'impressionant museu del pessebre de Munic i les figures de fusta tallada de la Selva Negra. I per l’altra, la tradició de pessebres de Txèquia, Eslovàquia i Àustria, caracteritzats per les seves figures en paper i pels pessebres en moviment, el més famós dels quals és el del txec Tomas Kryza format per més de 500 figures, 200 de les quals es mouen. També a Trebechovice pod Orebem hi ha un pessebre de grans dimensions així com un complet museu pessebrístic.

El pessebrisme de l'Europa mediterrània es concentra en tres regions:

Itàlia, on la tradició situa el bressol del pessebrisme en la missa de Nadal que Sant Francesc d'Assís va celebrar l'any 1223 als boscos de Greccio, i on trobem les que probablement siguin les figures de pessebre més antigues que es conserven, obra d'Arnolfo di Cambio (1232-1300) que es poden veure a la Basílica de Santa Maria la Major de Roma. El pessebrisme italià es troba molt arrelat per tot el país amb gran diversitat d'estils. Els més coneguts són els pessebres napolitans, amb les figures fetes de roba amb les cares i les mans de ceràmica.

França té una intensa activitat pessebrística, especialment a la Provença, segurament degut a la forta presència que hi tingueren els franciscans. És destacable el pessebre del museu de Cluny a París amb seixanta figures de terracota. La fabricació de figures de pessebre té una llarga tradició en l'ofici del santonier, que realitzava les peces inicialment en fusta i després en fang. A partir del s. XIX els santons són multicolors, i representen multitud de personatges del poble.

El centre pessebrístic de la Península Ibèrica el trobem a Catalunya i a Llevant que, amb algunes associacions andaluses, basques i portugueses, formen aquesta tercera gran regió pessebrística del Mediterrani. La zona de Múrcia és especialment coneguda per la gran quantitat d'empreses dedicades a la producció de figures de pessebre, figures d'estil oriental pintades amb tons marrons i granats i sovint amb roba sobreposada. Francisco Salzillo, establert a Múrcia, i Ramon Amadeu (1745-1821), establert a Olot, van ser els dos grans imatgers del pessebre barroc espanyol i creadors de la vasta tradició de figuristes que perdura encara a Catalunya.

Múrcia, Alacant, València i Castelló mantenen viu l'art pessebrístic amb associacions actives en molts pobles i ciutats. Destaca l'Associació d'Alacant pel gran dinamisme que té, que darrerament ha inaugurat un museu pessebrístic de gran qualitat.

 

Pessebrisme a Catalunya

11a.gif (13361 bytes)A Catalunya el pessebrisme té més de 600 anys d'història. Actualment hi ha al voltant d'un centenar d'associacions o grups que ofereixen exposicions de pessebres, 40 dels quals formen la Federació Catalana de Pessebristes. Arreu d'Europa s’anomena "escola catalana" a la tècnica d'utilitzar el guix en la construcció dels pessebres ja que va ser a Barcelona on, d'una forma més aviat atzarosa, es va fer servir per primera vegada. Aquest fet ha portat a distingir dos tipus de pessebres: el pessebre popular, fet amb materials naturals, i el pessebre artístic, fet amb guix, sovint en forma de diorama i, per tant, de més complexitat tècnica.

L'estil del pessebre català és força heterogeni, des de l'impressionisme "atramuntanat" dels pessebres d'Olot fins a l'hiperrealisme minuciosament detallista dels de Roda de Ter, passant per l’autenticitat del paisatge rural dels de Castellar del Vallès.

És destacable també la gran quantitat de bons escultors de figures de pessebre que hi ha hagut a Catalunya: Ramon Amadeu, Domènec Talarn, Damià Campeny (autor d'un preciós Neptú que hi ha al Museu Balaguer de Vilanova i de l'estàtua d'en Ventosa de la plaça de la Vila), Salvador Masdéu, Lluís Carratalà, Martí Castells, Vicenç i Manuel Muns, Daniel José Ursueguia, Manuel Traité, a més dels incomptables escultors anònims de figura popular. Aquesta rica tradició artesanal continua actualment amb Andreu Muns, Daniel José, Montserrat Carratalà, Josep Traité, Montserrat Ribes, Alina Antonell i les empreses d'art religiós d'Olot, entre d'altres.

 

El pessebrisme a Vilanova

12a.gif (14848 bytes)Vilanova té també una llarga història pessebrística emmarcada en una de les associacions més veteranes de Catalunya (1943), però també viscuda i practicada en moltes cases, entitats, i associacions. Joan Morera (acs) explicava l'any 1966 en un article al Diari de Vilanova com la tradició de fer pessebre i de visitar pessebres estava arrelada a la vila. "Deu vos guard i bona nit, i si heu sopat bon profit. Venim a veure el pessebre, que ens han dit que és tan bonic" es cantava des de la porta de la casa on s'anava a veure el pessebre.

El pessebre del Sr. Sebastià Gumà va ser, segons explica Jordi Bertran en un opuscle de l'Associació de l'any 1954, la llavor de molta afecció al pessebrisme. Ocupava tota una alcova del segon pis del Banc de Vilanova. Quan anaves a veure'l et deixaven uns prismàtics per no perdre'n detall.

Hi ha hagut altres pessebres particulars que han cobert aquest espai del pessebrisme no estrictament vinculat a l'Associació. A la Casa d'Empara Sor Aurora encara ara fa un espectacular pessebre guarnit amb boniques figures de la seva col·lecció. El pessebre actualment és d'estil més aviat italià, molt naïf i carregat d'escenes i detalls. Ha estat -i és encara- un dels referents del pessebrisme a la nostra vila. Com ho han estat el pessebre d’Educación y Descanso de l'economat de la Pirelli, el de l'Acció Catòlica de Mossèn Lluís a la rambla de la Pau, el pessebre que el Dr. Figureras feia a l’Hospital, el de l'aparador de l'Espiga d'or i, durant uns anys, el del local de la Penya "Lalo" a la rambla Principal.

Dos pessebres van desvetllar la meva afició durant els anys 70 -època en què l'Associació havia deixat de funcionar-. Un era el que construïa cada any l’Hermano Fèlix al vestíbul dels Escolapis. Consistia en dos diorames molt ben fets i amb molts detalls que em tenien ocupat durant les estones d'esbarjo ja que me'ls anava a mirar cada dia. Tenia una mica d'enveja dels nois grans de l'escola que l'ajudaven a muntar-lo i a desmuntar-lo. I l’altre era el que s'exhibia a l'aparador de l’Alimentación Betty, a la rambla Samà cantonada carrer Cuba. Era "La masia" feta per en Joan Colomé, actual president de l'Associació. Érem molts els qui anant cap a l'escola fèiem diàriament la paradeta per veure quin detall nou podíem descobrir. Ara es pot veure al Museu del pessebre català, a Sant Vicenç de Montalt.

Actualment també hi ha alguns pessebres visibles fora del marc de l'Associació: el que en Sergi Batlle fa anys que posa a l'altar de l'església de la Geltrú, un pessebre molt vilanoví que en Jesús Rex munta a l'entrada de l'Hotel César, el de la societat La Gavina, o el popularíssim pessebre que Milagros Calvente fa al garatge de casa seva a la Collada, i el que sens dubte és el pessebre més vist de Vilanova: el de la plaça de la Vila.

 

Fer revifar l'ambient pessebrístic

Tinc la impressió que a Vilanova hi ha molt més pessebrisme del que sembla. Estic segur que no he citat moltes entitats, associacions i particulars que fan pessebre i l'exhibeixen. Crec que seria bo revifar l'ambient pessebrístic.

L'Associació Pessebrista, la regidoria de cultura, les associacions de veïns o de comerciants, les escoles o les AMPA's, els esplais, les parròquies o qualsevol altra entitat podrien prendre la iniciativa en aquest terreny cercant la fórmula més adequada, per exemple:

recuperar el concurs de pessebres familiars o d'entitats

incentivar visites i cantades als pessebres del barri o de la colla o de la classe

fomentar, reconèixer i valorar els pessebres que ja es fan a les associacions, escoles, esplais, etc.

considerar el pessebrisme com a activitat educativa ja sigui formal o no formal.

promoure exposicions de pessebres o de figures de pessebre als aparadors de les botigues

organitzar exposicions de pessebres als centres cívics

convocar cada any un curset de pessebrisme

recuperar les visites escolars a l'exposició de pessebres de l'Associació

procurar que l'activitat de l'Associació no es redueixi a la temporada de Nadal, recuperant les exposicions de Calvaris per Setmana Santa

fer que el pessebre de la plaça de la Vila sigui popular de debò, en el sentit que sigui fruit de la participació col·lectiva

 

El pessebrisme com a activitat d'oci

12b.gif (15776 bytes)Avui en dia ja està clar que el pessebrisme, com tantes altres manifestacions de cultura popular, no només té un valor religiós. El pessebrisme com a activitat d'oci té una riquesa impressionant.

És un compendi d'arts. En el procés de muntar el pessebre poden arribar a treballar-se disciplines artístiques o tècniques tan diverses com l'escultura, la pintura, el dibuix, el modelatge, la fusteria, l'electricitat, el miniaturisme, la composició o l'escenografia. Cada pessebre és una laboriosa obra d'art que el mateix pessebrista destrueix passat el Nadal.

El pessebrisme convida a observar la natura de l'entorn. "Si vols ser pessebrista has de fer-te excursionista", diem. Fa estimar els indrets del passat, fa apreciar els detalls de l'arquitectura, de la fusteria; fa estimar les tradicions; qui fa pessebre aprèn a observar les coses d'una altra manera. Els pessebres sovint ajuden a recordar com eren els pobles abans i ajuden a mantenir la memòria d'elements i de tradicions que han desaparegut.

Fer el pessebre estimula la creativitat i la capacitat de trobar solucions enginyoses als problemes. A més a més, és un bon exercici de paciència i de concentració. Tot això el converteix en una activitat ideal per distreure's de forma sana, agraïda, ja que la feina del pessebrista té una compensació molt especial, per Nadal a tothom li agrada veure pessebres.

 

Comença avui mateix: Alguns consells

Per fer un riu

13a.gif (4550 bytes)La manera fàcil i clàssica de fer el riu és amb paper de plata o bé amb un mirall. Una altra forma més elaborada és la següent: construeix amb l'ajuda d'uns llistons de fusta i amb guix -o bé amb terra i pedres- la mare del riu, de manera que després hi puguis posar al damunt un tros de vidre transparent. Dissimula amb guix o bé amb molsa, terra i pedres els cantons del vidre.

Quan estiguis a punt d'acabar el pessebre i no hagis de fer més pols deixa lliscar per damunt del vidre una mica de vernís. El vernís el pots utilitzar sempre per simular humitat en un racó o bé un rierol o un bassal.

 

Per fer arbres

13b.gif (3705 bytes)El millor és utilitzar elements naturals ben seleccionats: branques de roure, romaní, farigola, grèvol, ginebró..., ens poden servir per fer els arbres dels més primers termes. Uneix dues o tres branques amb l'ajuda d'un cordill i fes el tronc de l'arbre amb bena de guix, que després hauràs de pintar. Per a arbres de segon terme caldrà buscar branques més fines (algunes arrels de plantes poden anar molt bé). Pots passar una branca ben ramificada per làtex diluït amb aigua o bé per cola blanca i tot seguit arrebossar-ho amb fulles d'orenga.

Per als pins, posarem al capdamunt d'una branca molsa arrissada i la retallarem una mica per donar-li forma. Per a les oliveres el millor és la farigola, especialment quan està florida.

Normalment n'hi ha prou en posar arbres en el primer i segon terme del pessebre. Compara els arbres amb les figures que hi has de posar a prop perquè no resultin molt desproporcionats.

 

Per fer cases

15a.gif (14181 bytes)Quan més variat sigui el paisatge, millor. Pensa en construir algunes cases formant un poble en la llunyania. Recorda que, si ambientes el paisatge en un entorn jueu, les cases jueves d'aquella època eren d'una sola planta, a vegades amb un terrat al que s'hi accedia per una escala exterior. A vegades tenien un sostre en forma de mitja esfera. Aquestes cases es poden construir fàcilment tallant trossos de porexpan en forma de cub, de diferents mides, als quals enganxarem mitges esferes també de porexpan. Abans de pintar les cases es pot aplicar una capa fina de massilla de pintor.

Per fer cases de tipus català només cal que et fixis com són les masies del teu entorn i intentis fer-les iguals. Per construir-les pots utilitzar cartró, fusta, suro, guix ja sigui junts o separats. Primer dibuixa com vols que sigui la casa i després talla les peces segons les mides. Enganxa-les i pinta-les. Per fer les teulades pots utilitzar cartó ondulat. Pensa en no trencar les proporcions: les cases que queden lluny han de ser petites.

 

Per fer muntanyes

15b.gif (5497 bytes)Les muntanyes dels pessebres populars es solen fer amb suro i molsa. També podeu fer les de darrer terme amb guix. Primer, bastiu una estructura amb llistons, o bé amb porexpan o amb qualsevol cosa que doni volum i no pesi. Després l’aneu cobrint amb roba de sac o retalls de roba basta xopada amb guix. Un cop seca aquesta primera part podeu anar afegint més guix i, amb les eines, treballar camins, barrancs, ponts, etc. Un cop estigui ben sec, pinteu-les amb colors suaus, sempre fixant-vos molt bé de quin color són les muntanyes llunyanes que coneixeu. És un bon detall posar unes bombetes entre les darreres muntanyes i el cel, ajuda a donar profunditat al pessebre.

 

Per fer eines

Normalment farem eines de pagès o de fuster. Primer cal fixar-s'hi bé com són en realitat i, després, reproduir-les amb molta paciència, utilitzant fustes molt petites -les de fer vaixells en miniatura van molt bé- i amb plom fi per a les fulles de l'eina. El plom el podeu reciclar del que porten algunes ampolles de vi o cava al capdamunt segellant el tap.

 

Per fer palla

Una mica de palla a l'establia o bé al refugi dels pastors sempre ajuda a crear un ambient molt càlid i agradable. Però, atenció: cal mantenir sempre les proporcions! Si agafem palla normal i la tallem petita, al costat de les figures encara semblarà gran. Agafa espart, d'un fregall per exemple, i talla'l ben petit a sobre d’un paper de diari. Remena'l una mica amb els dits i ja tindràs a punt un munt de palla proporcional a la mida de les figures. Pel mateix procediment pots fet bales de palla o bé un paller.

 

Per fer el foc

15c.gif (5665 bytes)Amaga una bombeta sota el terra d'on vulguis fer el foc de manera que no quedi sense ventilació. Al damunt posa-hi un tros de vidre i un paper de cel·lofana vermella. Amb terra i pedres tapa tot el que no vulguis que es vegi, delimitant així l'espai del foc. Posa pel damunt uns trossos de sal gruixuda amb una mica de cendra. Als troncs de la llenya que hauràs tallat prèviament embolica-hi un tros de paper de seda o de fumar i, amb un retolador, pinta'l una mica per dissimular-lo. Amb el llum vermell semblaran brases.

 

Navega pel pessebre

Hi ha moltíssimes webs sobre pessebres. Aquí en teniu alguns exemples:

Federació catalana de pessebristes: http://www.pessebrescat.org

Italians: http://www.presepi.it/

Alemanys: http://members.theglobe.com/nikola1/creche_art/germany/index.html

Francesos: http://www.internovae.com/santon/sant_eng.htm

Txecs: http://test.cech.cesnet.cz/jhradec/expozice/VI.html

Malta: http://www.maltanet.net/family/cribgallery/